Activitat 12

Imatge

CERCA 1:

En aquesta primera cerca he buscat Barcelona Cultura Nocturna, he seleccionat la regió espanya i els limits els he fet per resultats més rellevants. Els dos links que m’han semblat més interesants son aquests:

http://barcelonacultura.bcn.cat/carab/la-magia-nocturna-de-montjuic

aquest primer link parla de les fonts de montjuïc com a lloc bó per anar a disfrutar de la nit i la cultura. Anar a veure el musical acompanyat d’espectacle d’aigua a les fonts

 

el segon link que he triat:

http://www.culturayturismourbano.com/category.php?id_category=5

Aquest segon link m’ha semblat interesant ja que es poden veure un munt d’activitats i cultures amb un estil més “urbá” que va relacionat amb el tema del blog

 

Cerca 2:

Imatge

En aquesta segona cerca he buscat nits, barcelona festa per buscar un aspecte més especific de festa i diversio a la nit de barcelona, els links que m’han interessat son aquests:

http://lector.kioskoymas.com/epaper/viewer.aspx

aquest primer link parla sobre BARSWINGONA, que son tot un conjunt d’events que es produeixen arrel del SWING a la ciutat condal.

el segon link interessant ha estat aquest:

https://www.facebook.com/reginanits/timeline

aquest està arrelat al FACEBOOK, però m’ha interessat bastant ja que anuncien la darrera opertura del teatre Regina per events nocturns.

M’agradaria esmentar que aquesta segona cerca ha estat molt mes limitada que la primera, ja que ha sigut molt més específica, aleshores tenia molta menys afluencia de noticies

 

Alan Ferrer Dokser

ACTIVITAT 12

1bcnoci

1ª CERCA:

Cercant  Barcelona Oci Diurn, i seleccionant la regió Espanya i links més rellevants, obtinc dos pàgines web que m’ajuden i s’adeqüen al que estic buscant:

http://www.enbarcelona.com/‎ -> una pàgina web o guia de l’oci de Barcelona, la qual ens anuncia restaurants, hotels, teatre, cinema, música i art entre moltes altres opcions.

http://www.atrapalo.com/entradas-Barcelona‎ -> Una pàgina web relacionada amb tot d’ofertes úniques que ens ofereixen descomptes en activitats d’oci a Barcelona.
 2bcnoci
2ª CERCA:
Cercant Barcelona espectacles nocturns, seleccionant la regió Espanya i els links més rellevants, obtinc dues pàgines web relacionades amb la meva cerca:
http://www.xtrarradio.com -> Una pàgina web que ens anuncia i proposa diferents espectacles i concerts relacionats amb l’oci i la cultura Barcelonina.
http://butxaca.com/ca/teatre/cartellera -> Web relacionada amb la cartellera de teatres de Barcelona per estar informats contínuament dels esdeveniments.
Nil Arbós Beumala

Activitat 05

CAS 1

Enunciat

jove español de 19 anys que te pensat celebrar el seu aniversari, que es divendres vinent,en una discoteca de caràcter Underground a Barcelona. Per resoldre aquest problema d’informació cal tindre molt en compte la identificació dels factors condicionants i de les necessitats d’informació d’aquest individu.

Identificació Factors condicionants

Nivell intel·lectual i/o coneixements previs: L’individu de 19 anys ha assistit nomes un cop a un altre event underground. També ha sentit parla de varies discoteques underground situades a plasa Catalunya. Finalment, el noi s’ha informat una mica mitjançant uns flyers que va rebre mentre pasejava pels carrerons de plasa catalunya.

• Llengües que es dominen:

español,català y anglès fluit

Temps disponible: 

5dies

• Grau d’exhaustivitat segons temps disponible i objectiu d’ús: 

el grau dexhaustiviat es relativament baix ja que en 5 dies pot adquirir suficient informació per tal de decantarse per una discoteca o un altre.

• Format (text, imatge fixa, vídeo, so) i suport de la informació (paper, pàgina web, fitxer jpg…):

algunes de le informacións que ha verificar el individu son en format flyer ( paper+text+imatge). També ha consultat algun font web per ampliar els seus coneixements respecte el tema o materia.

Identifiació Necessitats d’informació

• Disciplina o àmbit: 

la disciplina en la que s’ha de treballar és en l’àmbit de la publicitat per que així en tota la setmana hi hagui una bona comercialització de la festa Underground i el jove estigui assabentat

• Matèria genèrica: 

El tema que tractarem és com resoldre la falta d’informació dels locals nocturns de Barcelona en l’àmbit “underground” per a que així el subjecte esmentat en el cas 1 no tingui desinformació i pugui desenvolupar correctament i estant assabentat del lloc el millor possible.

•  conceptes i/o aspectes concrets:

Com el subjecte es un jove busca no només un lloc Underground, sinó també un lloc on la mitjana d’edat rondi els 22 anys, ja que va amb tots els seus companys i tampoc volen ser els mes joves de la sala. A més a més, el gast de l’entrada ha de ser poc perqué no disposen de grans quantitats de diners, i si més no, les copes les volen a uns preus assequibles per si en volen alguna consumició dins.

El context geogràfic es a catalunya, a la ciutat de Barcelona i precissament si més no es busca un local que estigui entre el  Borne, ciutat vella, casc antic, barri gòtic o raval

• context temporal

La cerca dura de dilluns a divendres, però la temporalitat de la festa només és nescessaria un dia.

CAS 2

Enunciat

Barcelona, una ciutat amb una mescla multicultural molt gran. Pels barris de la gran ciutat podem trobar una elevada quantitat de restaurants, molts ells, d’altres societats llunyanes a la occidental. Setia Rigei es un indonès que treballa de crític gastrònomic al seu país. Ha vingut fins Barcelona per aprovar si els negocis dels restaurants indonesos a l’estranger funcionen i si algú ha innovat o canviat algun plat típic per avenir-lo a les característiques del menjar català. Movent-se pel centre de Barcelona comença a buscar….

Identificació Factors condicionants

 Nivell intel·lectual i/o coneixements previs:

Elevat nivell intel·lectual amb coneixements previs sobre la cultura occidental.

 Llengües que es dominen:

Domina l’indonès i l’anglès.

• Temps disponible: 

Disposa de molt temps disponible ,tant de dia com de nit, per entrar a molts restaurants.té només un cap de setmana

• Grau d’exhaustivitat segons temps disponible i objectiu d’ús: 

Té un grau d’exhaustivitat molt elevat, ja que només tasta, no menja, i per tant, pot entrar en el temps d’un únic apat a bastants restaurants diferents. A sobre, és en el centre de Barcelona i no tarda gaire en trobar-ne distints i a no gaire distància l’un de l’altre.

Identifiació Necessitats d’informació

• Disciplina o àmbit: 

El nostre crític necessita conèixer al menys l’anglés per poder moure’s per la ciutat amb independència. Necessita conèixer la nostre cultura per tenir més criteri sobre el seu beredicte final. És periodista així que té una educació superior que li permeten fer aquest petit reportatge sobre la nostra gastronomia.

• Matèria genèrica: 

El tema del seu article final serà la cerca de bons restaurants a la ciutat de Barcelona per la gent indonesa. Tindrà que buscar en blogs o guies turístiques de la ciutat per orientarse i comensar el seu treball.

•  conceptes i/o aspectes concrets:

Els conceptes concrets que tindrá que mirar per exemple són: número de restaurants indonesos a la ciutat; entre aquests, quins están portats per indonesos i quins no; una selecció dels restaurants que l’interesará mirar i un itinerari entre ells per aprofitar el temps; dades de la comunitat indonesa a la ciutat; etc.

• context geogràfic

Ha de conèixer el context geogràfic tant de Catalunya com d’Espanya i la seva relació gastronómica.

• context temporal

El temps del que disposa es d’un cap de setmana, per això ha d’aprofitar el temps i gestionarlo de la millor manera posible.

 

Alan Ferrer, Nil Arbos, Ignacio Aguer, Javier Calvo

activitat 04

1.-

a) Cadena SER: Concha Velasco.

Té qualitat de verificació ja que pots veure la trajectòria de Concha Velasco a través de les imatges. També és credibilitat amb ús intensiu ja que dóna molta informació amb redundància, d’aquesta manera el consumidor de la font té més confiança i dona seriositat a la informació.

b) Telecinco: Boda de Chelsea Clinton.

Té qualitat de complementarietat perqué té dades complementàries i informació retrospectiva sobre els protagonistes de la informació, tan la família Clinton com la família del marit. També té credibilitat per l’ús intensiu de documentació.

2.-

Exemples de documentació en comunicació.

Aquest documental de Lou Reed té funcions de complementarietat ja que complementa la informació central amb entrevistes, música i més documentació. També té funció de credibilitat ja que té una gran quantitat d’informació. Finalment té una funció de crativitat ja que el format es documental y la seva columna vertebral és la cerca de documentació.

Alan Ferrer i Javier Calvo

___________________________________________________

1.-

a) Cadena SER: Concha Velasco.

Té qualitat de tipus complementaria, ja que les imatges complementen el contingut principal amb informació retrospectiva de  la trajectòria de Concha. Per tant també té qualitat de verificació ja que s’utilitzen moltes imatges i poden ser comprovades per l’audiència. Per últim, aquest exemple té funció creativa de tipus preparatòria, ja que el seguit d’imatges ha estat preparat amb antelació mitjançant un procés d’investigació visual.

b) Telecinco: Boda de Chelsea Clinton.

Per començar aquest exemple funciona com a qualitat de tipus complementaria, ja que el contingut principal esta complementat amb un suport de documentació retrospectiva sobre els protagonistes del vídeo.

També té funció de verificació ja que s’utilitzen moltes imatges que poden ser comprovades per l’audiència i així augmentar la credibilitat de la peça visual.

2.-

Exemples de documentació en comunicació.

Aquest és un exemple d’utilització de documentació el qual compleix la funció de qualitat, on és conrea la complementarietat, la credibilitat i la verificació; ja que complementa antigues entrevistes, videos d’antics combats, música, documentació de dades del lluitador i nous videos d’admiradors del gran campió Muhammad Ali. Té un format documental, per tant, la documentació és un element principal; és a dir que compleix la funció de creativitat. També s’hi pot trobar l’ús de la rendibilitat ja que reutilitza videos i imatges del passat en un nou format actual.

 

Ignacio Aguer i Nil Arbós.

Activitat-02

1-El modelo comercial de las telecomunicaciones se adapta a las nuevas necesidades del mercado:

Els canvis tecnològics han afectat les telecomunicacions de manera completament transcendental, hem passat en pocs anys de començar a tenir Internet al mòbil a acabar utilitzant-ho tot pel mòbil via Internet. Les empreses de telecomunicacions s’han adaptat completament i ens han permès  multitud d’ofertes,  des de xarxa mòbil i fixa alhora fins al 4G que ens permet la comunicació telefònica des de Internet. La gent ha passat d’utilitzar el mòbil només com a utilitat per a trucar i enviar missatges a una utilitat completament quotidiana; càmera de fotos, vídeos, serveis d’internet, xarxes socials, o missatgeria instantània com pot ser watsapp. Totes les empreses s’han adaptat a aquestes necessitats per a tal de seduir als compradors a utilitzar la seva marca. La competència s’ha fet enorme.

Alan Ferrer i Javier Calvo

2-La TV online: 

Ja fa uns anys la televisió va disminuir en el visionat de contingut multimèdia en entrar l’ordinador personal , principalment el portàtil . Van aparèixer els continguts generats per l’usuari i alguns dels continguts generats per les cadenes de televisió eren accessibles a través de navegadors web . El nombre de dispositius amb pantalla connectats a Internet no ha fet més que créixer fins al punt que en la majoria de les llars és habitual trobar diversos dispositius amb aquestes característiques . Aquest increment en el nombre de dispositius ve acompanyat per un increment en l’accés a continguts audiovisuals des d’ells . Aquests fenòmens han contribuït en que l’usuari pugui accedir al contingut multimèdia des de qualsevol lloc , dins i fora de la llar , i en què el consum passa a ser un acte individual enfront del caràcter col·lectiu d’altres dispositius de major mida . Tot això ha suposat un important increment del visionat dels canals de televisió via online fins a arribar gairebé 15 milions de navegadors únics en el cas del grup de RTVE.

Nil Arbós i Ignacio Aguer